Vallvidrera · Garcés · De Seta · Bonet, 2013

El taller

Una sala de dotze metres per tretze i mig, sense ni una finestra, il·luminada per un sol forat obert allà on es troben els quatre plans inclinats de la coberta. L'obra tardana d'Eduard Arranz-Bravo es va fer aquí sota, sota aquesta llum i cap altra.

Dades del lloc

Lloc: Vallvidrera, vessant del Tibidabo
Projecte: Garcés · De Seta · Bonet Arquitectes
Acabat: 2013
Nivells: Dos. Pintura a dalt, escultura i magatzem a baix
Sala de pintura: 12 × 13,5 m
Llum: Zenital, d'un sol lluernari

Dos edificis, no un

Al mateix lloc de Vallvidrera hi ha dues coses que no s'han de barrejar. La casa-estudi, on va viure i treballar des del 1991. I aquest edifici exempt, acabat el 2013, que és el que es veu en aquestes fotografies. Són dues finques del mateix conjunt i dues maneres diferents de treballar.

S'hi arriba per un camí de pedra, entre alzines i pins. L'edifici no s'anuncia: és un volum compacte amb la coberta plegada, i el que se'n veu primer és el plec.

Camí de pedra irregular que puja entre vegetació fins a l'entrada de l'estudi. El volum de l'edifici mostra la coberta plegada en plans inclinats. A l'esquerra del camí, dues escultures de bronze damunt de pedestals blancs; a la dreta de l'entrada, una obertura vidrada de tota l'alçada. — L'arribada a l'estudi. La coberta plegada es veu des de fora abans que des de dins.

La sala de pintura

A dalt no hi ha ni una finestra. Les quatre parets són de formigó vist de dalt a baix, i l'única obertura és al sostre. Els arquitectes en diuen espacios severos y desnudos al servicio del trabajo artístico, i ho expliquen com una resposta a una pràctica solitària i introspectiva.

El que en surt és una llum sense direcció i sense hora: cau des de dalt, igual a tot arreu, i no hi ha res a mirar que no sigui la pintura.

Vista àmplia de la sala de pintura. Els plans inclinats del sostre convergeixen en una aresta. A les parets de formigó, obra de gran format penjada i recolzada: una tela clara amb una figura de cap verd i braços vermells, una de groga, una d'ocre amb un sol ull, una de blanca amb un cercle, i un tríptic vermell. Una persona de cabell blanc camina cap al fons amb les mans a l'esquena. — La sala de pintura, 12 × 13,5 metres. La llum entra només pel sostre.

La sala de pintura, 2019. Vídeo de l'equip de l'estudi.

Algú pintant, inclinat endavant davant d'una tela gran de fons gris i blau coberta de figures entrellaçades, amb un quadrilàter blanc buit al centre. Al davant, una taula de treball plena de pots amb pinzells, llaunes i papers. — Al centre de la tela, un quadrilàter blanc encara sense pintar.

Racó de la sala de pintura amb dos cavallets de fusta antics que sostenen sengles teles: una de blava i groga amb una empremta de mà negra, i una de color salmó amb un cercle negre. A terra i contra la paret, més teles acabades i un plafó blanc buit. — Els dos cavallets de fusta, contra el formigó.

Els arquitectes van escriure «severs i despullats», i ho són. El que hi van posar a dins la casa, en canvi, és un balancí de fusta corbada i una cadira de tisora de lona. La sala és severa; el que hi passa, no.

Racó de la sala de pintura amb un balancí de fusta corbada i seient de reixeta en primer terme. Al darrere, teles apilades contra la paret de formigó, dues pintures verticals taronges, una de vermella amb una figura mecànica i una de fosca amb una figura groga i negra. A la base de la paret, obra petita arrenglerada. — Un balancí de fusta corbada al mig d'una sala de formigó.

El lluernari

Els quatre plans de la coberta pugen i es troben. Allà on es troben, s'obren: un quadrilàter irregular de vidre que és l'única entrada de llum de tota la sala.

Aquesta forma és la marca d'aquesta casa. No és una figura triada per com queda: és la planta d'aquesta obertura. Quan surt a mida gran, s'hi ha de poder veure alguna cosa a través, perquè és un forat i no una etiqueta.

Detall del lluernari des de sota: l'obertura quadrangular de vidre amb els seus travessers, encaixada entre els quatre plans inclinats de formigó, i un raig de llum que llisca per la paret de la dreta.

La marca, a mida gran, amb el lluernari a través.

El taller d'escultura

A baix, l'edifici fa exactament el contrari. Una paret de vidre sencera contra el bosc, a l'alçada dels ulls, i taules de treball de fusta i ferro amb l'obra a mig fer. Els mateixos arquitectes que van tancar la sala de pintura buscaven aquí relaciones de carácter familiar amb l'entorn natural.

El mateix edifici dona a cada ofici la llum que li convé: a la pintura, un forat al sostre i cap distracció; a l'escultura, el bosc a l'altre costat del vidre.

Damunt d'aquell vidre hi ha una línia vermella pintada a mà que travessa totes les fulles de banda a banda. Ningú no li va demanar que s'aturés a la paret.

El taller d'escultura, 2019. Vídeo de l'equip de l'estudi.

El taller d'escultura vist des de dalt. A la dreta, una paret de vidre de tota l'alçada que dona al bosc, amb una línia vermella ondulant pintada damunt dels vidres i que travessa totes les fulles. Al centre, una escultura alta de bronze fosc amb els braços corbats formant un llaç. Taules de cavallets amb bronzes petits, maquetes i eines. — La línia vermella, pintada damunt del vidre que dona al bosc.

El taller d'escultura en ús. En primer terme, una columna blanca coronada per un cap de guix rugós, amb una franja negra vertical i potes primes negres. Al fons, algú amb gorra blanca inclinat damunt d'un banc de fusta. Prestatges amb eines, pots de pintura i corda; al fons a la dreta, la paret de vidre amb la vegetació. — A baix es treballa amb les mans i amb el bosc a la vista.

Grup de visitants dins del taller d'escultura durant una jornada de portes obertes. Al centre, una persona amb barba blanca, ulleres i camisa de quadres explica alguna cosa amb les dues mans obertes. Al darrere, la columna blanca amb el cap de guix i l'escultura de bronze amb els braços en llaç. — Jornada de portes obertes al taller, octubre del 2017.

Fotografia: Antonio Navarro Wijkmark

El bosc

L'obra no s'atura a la porta. Hi ha escultura al llindar, damunt la llosa de formigó, i n'hi ha pendent avall, entre els pins i les alzines, repartida per les terrasses de pedra seca del jardí.

Terrassa pavimentada al costat de l'edifici, sota un voladís de formigó. Tres escultures a l'aire lliure: un tòtem de formes arrodonides apilades damunt d'un pedestal fosc, una peça de bronze ramificada damunt d'un cub de formigó, i una branca llarga i prima de bronze estesa a terra fins a una peça blanca amb un forat. Al darrere, el bosc. — Escultures al llindar, damunt la llosa de formigó.

Jardí en pendent amb terrasses de pedra seca. Diverses escultures de bronze a l'aire lliure: una peça horitzontal allargada damunt de potes primes a la terrassa alta, una gran forma de mà damunt d'un pedestal blanc en primer terme, i una forma bulbosa alta a la dreta. Una persona amb camisa blava i cabell blanc és dreta a la terrassa alta, tocant una de les potes. — Les terrasses del jardí.

Bosc dens de pins i alzines en pendent. Entre els troncs, una escultura prima de bronze alçada damunt d'un pal, amb una silueta que imita la verticalitat dels arbres. A la dreta, la paret emblanquinada d'una construcció i una escala de pedra; algú amb camisa clara puja pel camí empedrat. — Una escultura de bronze alçada entre els pins del jardí.

La casa hi continua treballant

El taller no és un decorat. És on es fa la feina que sosté aquest lloc: girar bastidors, llegir el que hi ha escrit al dors, estendre l'obra petita a terra per poder-la comparar, decidir.

Al revers de cada tela hi ha inscripcions manuscrites amb el títol i l'any. Bona part del que avui és una fitxa d'inventari va començar essent una d'aquestes línies escrites damunt d'un llistó.

Teles emmagatzemades de cara a la paret, mostrant els bastidors de fusta amb inscripcions manuscrites de títol i any i etiquetes de paper enganxades. Entremig, algunes obres girades de cara. Algú ajupit amb camisa blanca col·loca obres petites a terra mentre una altra persona mira des de dret. — Els bastidors, amb el títol i l'any escrits al dors.

La sala de pintura durant una sessió de tria. A la paret del fons, sis teles quadrades penjades formant una graella. Tres persones dretes al centre miren avall, cap a una filera d'obres petites esteses a terra. A la paret esquerra, una tela molt gran blava i vermella subjectada amb paper. — Obra petita estesa a terra per poder-la comparar.

Hi va morir el 20 d'octubre de 2023, als 82 anys.

Vegeu l'obra feta en aquest taller · La vida pels tallers

Fotografies de l'equip d'Eduard Arranz-Bravo, entre el 2014 i el 2020. La jornada de portes obertes, d'Antonio Navarro Wijkmark.