1941 – 2023
Vida
La biografia d'Eduard Arranz-Bravo s'organitza sola pels llocs on va treballar. Cada taller és una manera de pintar diferent, i els talls cauen on van caure de debò: no cada deu anys perquè els números quedin rodons.
1954 – 1966 · Barcelona
La formació
L'inventari conserva obra des del 1954: bodegons, retrats i carrers de factura acadèmica, pintats abans de fer setze anys. Belles Arts de Sant Jordi des del 1959, i viatge a París el 1958.
La Fundació documenta, després de París, un tram de pintura abstracta del qual la selecció pública encara no ensenya cap obra. Amistat amb Gerard Sala, Robert Llimós i Rafael Bartolozzi; el físic Miquel Masriera l'introdueix i li escriu el text del catàleg; primera individual al Club Universitari. El 1966, l'exposició «Noves expressions» marca el punt d'inflexió.
1967 – 1972 · Vallvidrera, amb Bartolozzi
El gir
El 1967 canvia radicalment. La crítica encunya «nova figuració», etiqueta que ell detestava i que va rebutjar sempre que li van posar al davant.
Biennal Estrada Saladrich i Biennal el 1967, premi Ynglada-Guillot de dibuix el 1968. Es trasllada a Vallvidrera, on comparteix taller amb Rafael Bartolozzi. El període culmina amb la fàbrica Tipel.
1972 – 1985 · Vespella de Gaià, Tarragona
La dècada Bartolozzi
Deu anys de treball a quatre mans: exposicions, murals, edificis pintats, disseny i accions. Un hotel a Magalluf el 1973, la façana del Centre Internacional de Fotografia de Barcelona el 1978, la casa de Camilo José Cela a Mallorca el 1979.
«Mides universals», setanta obres al Saló del Tinell, el 1979. Biennal de Venècia, trenta-novena edició, el 1980.
1985 – 1991 · Cadaqués
L'antiga fàbrica de sardines
Taller a l'antiga fàbrica de sardines, reformada per Lanfranco Bombelli. Sèrie litogràfica «La casa», entre el 1986 i el 1988.
Retrospectiva al Palau Robert i Museu d'Art Modern de São Paulo, tots dos el 1989. El 1992, Paço Imperial de Rio de Janeiro —on abans, d'espanyols, només hi havien exposat Picasso i Miró— i Pavelló de Catalunya a l'Expo de Sevilla.
1991 – 2013 · Vallvidrera, la casa-estudi
El retorn
Torna a Vallvidrera, a la casa-estudi. «Fe», al Reina Sofía, entre el 1997 i el 1998. Primera exposició a Franklin Bowles, Nova York, el 1998: l'inici de vint-i-cinc anys de relació.
Sèries «Elements» i «Latituds», a benefici de víctimes del terrorisme, el 2002 i el 2003. Obra amb Ferran Adrià. El 2009 es crea la Fundació Arranz-Bravo i obre al públic.
2013 – 2023 · Vallvidrera, el nou estudi
L'obra tardana
L'edifici de Garcés · De Seta · Bonet s'acaba el 2013. L'obra d'aquests deu anys es fa sota llum zenital, sense vistes, entre formigó vist, i en formats de dos metres per dos i més grans.
Xangai i Moscou el 2014, Institut Cervantes de Moscou el 2016. El casc del creuer «Norwegian Encore» el 2019. Restauració de la Tipel entre el 2019 i el 2020. Dicta les seves memòries entre el 2020 i el 2023.
Els quatre centres
Del 1980 endavant, l'estil fragmentat deixa pas a una pinzellada més solta i a obra plena de color, amb predomini del vermell. La crítica hi identifica quatre centres anatòmics que pintava obsessivament: el cap, el cor, els ulls i les mans.
El taller de Vallvidrera · El catàleg · La Fundació Arranz-Bravo